Benvinguts a tots a un dia tan important com aquest, el dia de la nostra graduació.
És difícil trobar unes paraules adequades per a un moment així, però crec que podré dir, més o menys, el que tots volem expressar.

Avui és un dia en el que ens sentim trists i alegres alhora, ja que per més que ho neguem, anem a trobar a faltar els dies aci dins. Encara em costa imaginar no vindre el dilluns a les vuit i mitja del matí, amb les lleganyes als ulls i les males mirades dels professors per arribar tard, els patis, les converses, les anécdotes dels profesors i tots aquests records que, alguns més i altres menys, hem viscut dins d'aquestes parets. Ha sigut aci on ens hem format i forjat com a persones, hem fet amistats que duraran per a sempre, potser amors, tots tenim llaços amb persones importants aci.


evolucions

Però és una etapa que s'acaba i que hem de tancar quedant-nos amb el millor, els millors moments que no són pocs i sobretot, pensant i recordant com hem crescut, cada pas que hem donat al costat dels nostres companys, pares, mares i professors. Ells han sigut els nostres xicotets guies per a què ara, sapiguem caminar sols en aquest difícil món.

L'antítesi d'aquest sentiment és l'alegria de ser independents, de ser majors i poder conèixer el món des de la nostra pròpia mà, utilitzant ara tots els nostres sentits sense un guia. Des de petits hem volgut això, tindre aquesta edat, acabar el batxillerat i accedir a alguna cosa que és el que de debò ens agrada, com treballar, seguir estudiant, es a dir, fer el principi de la nostra pròpia vida.

És increïble el ràpid que ha passat el temps, no només des de que varem entrar en aquest institut, el curs ha sigut efímer, quan ens hem volgut donar compte ja havia passat, encara que vivint-lo ha estat sofrit, amb casi més exàmens que dies en aquestes dos últimes setmanes. Però aquestes preocupacions i nervis passats i futurs no tenen cabuda en un dia com hui. Perquè hui anem a parlar de nosaltres, d'un dia que passarem tots junts i que pot ser que no es repetisca en molt, és... un poc paregut a un comiat, però crec que hi ha massa mètodes perquè no ho sigui, sempre ens quedarà l'internet.

Així doncs, companys, m'agradaria transmetre la meva enhorabona a tots els qui heu aconseguit els vostres objectius aquest curs i força per a la Selectivitat, espere que passeu un estiu inoblidable. Per als que no heu arribat, sapigueu que tots us donem suport i que amb esforç podreu aconseguir-lo.
Prompte tots podrem començar aquesta nova etapa que serà sobretot, nostra.

Vos desitje de tot cor molta sort en el vostre futur i molta felicitat, gràcies a tots per vindre.



Per a vosté, senyoret del movil perdut :)