La llum de la làmpara, el llit, tancar la finestra amb el peu, estar a l'ordinador sentada a la cadira com un indi, la nova invenció del gelat de café de la mare, el pare demanant cafés, els desdejunis espontànis de la mare, ells cridant al timbre a deshora, ballar amb tú, la càmera, cantar a ple pulmó encara que els veïns diguin coses, jugar amb llums i maquillatges, escuadrinyar que fan els pares, canviar de roba mil vegades, veure pel·lícules i que em digues tonta cuan plore, vore com probes coses sense mirar i riure perque piquen, el monopoly amb vosaltres, totes les fotos, la teva emoció al parlarme de la vida, els abraaaaços, els crits, saltar, pegarli a la corretja de la cortina amb el pal de la cortina mentre parle am ell, emocionarme incondicionalment, la salera, les tonteríes que solta ella, els vostres somriures, aire i yoyo, sopar al toto, cridar per a que ens duguen el sopar, cantar cançons, tot, però sobretot, sentirme a casa.