Es gent que creu que no t'ha donat res, que ha sigut com les demés, que ha passat per la teva vida i ja. Però no. A mí la gent m'afecta, m'impregna, m'inspira. Perdoneu si es que les meves paraules segueixen plenes de faltes, però com diria algú que conec, no es la forma, es el contingut, encara que pot ser la Laura no estaria a favor d'això.

Aquest curs ha estat ple de sorpreses, de pedres al camí i avanços. He hagut de superar massa coses en poc temps i els meus principals pilars, no varen poder estar ahi per la distància. I vareu ser vosaltres, qui em vareu ajudar a formar una nova jo, amb uns canvis increibles, amb una estructura diferent, han sigut tants canvis que no podia amb tot, que caia contínuament.

Recorde molts moments. El primer cop que vaig venir, quan hi era tanta gent a la classe, amb l'Oscar. Recorde que la Judit em va parlar, i vaig pensar que estaria bé. Després vaig anar coneixent a tothom, una semana després, tot s'ha de dir. Vaig anar a la residència i allà vaig conèixer a moltíssima gent. Anava amb el meu ordinador petat, era un show. Les classes s'em feien extranyes, diferents. Hi havia molta gent i era de les ultimes en arribar. Natorp, Mollenhauer. Les històries de l'Oscar. Va venir el saló del manga.

Tenia moltes ganes de anar-hi perquè sabia que vindria gent de la meva terra, i quan estàs fora, valores molt més el que és d'on ets.

Després varen vindre els cafés amb llet de després de la uni, els treballs i unir-nos. Els nadals, prendre el té a casa de Faouzia, Barcelona, l'aniversari de Guillem, d'en Toni i Cunit. Tot va ser nostre.

I m'ha encantat tot aquest temps, totes aquestes experiències i canvis. Això si, molt després de que passaren. He après a apreciar el meu voltant, el que jo soc i el que els demés fan per mí.

Gràcies, gràcies a tots per fer posible el meu somni.